PRIMERA DESCONNECCIÓ

Aquesta setmana estic a la UCI i he visc la meva primera desconnecció d'una pacient, segur que molt de vosaltres ja heu viscut aquesta experiència.

Va ser una experiència que et fa créixer molt com a infermer, per la meva manera de ser em va costar molt no agafar-li la ma, acompanyar-la en el seu camí cap al “final de la vida”, tot i que la meva relació amb ella no era més enllà de ser la meva pacient aquell dia, era la meva pacient i una persona que tenia nom i que es mereixia tot el respecte en el final de la vida.

En la meva vida professional he tractat amb èxitus, però es la primera vegada que acompanyo a una persona en el seu transit. Simplement recordeu que sempre que deixem marxar a una pacient vostra, no la deixeu mai sola, perquè sempre tingui la companyia d'un altre ésser humà en el seu transit.

Començant el any, revisant el any

Segur que molts de vosaltres heu fet un repas de tots els pacients que han passat per les vostres mans.

Aquest any no em demaneu perquè però m'ha atacat molt fort una frase que em deia un dels metges en que hem treballat ma a ma, “esta viu gracies a tu”, i m'ha fet pensar amb tota la gent que passa per les meves mans cada dia i com influeix la meva presencia o la meva actitud en aquesta gent, o com moltes vegades sent un simple camiller si tens uns visió global de la situació des de lluny, pots aportar solucions o accelerar processos al anticipar els següents passos a realitzar en l'assistència del pacient.

La pròxima vegada que estigueu amb un pacient o retrobeu un pacient, recordeu si us trobeu satisfets del que feu o heu fet per aquella persona, o si esteu contents de poder tornar a veure aquell pacient que us va fer patir i corre en aquella ocasió.

un record a tots els pacients que han passat per les meves mans i que no veure més.

UN LINK QUE POT SER INTERESSANT

un dia d'aquests tot buscant alguna referencia per poder ser més eficient com a camiller (i en un futur com a infermer) he trobat aquesta adreça amb unes guies “petites” per infermeria. El principal problema es que son en anglès i alguna es molt gruixuda.

http://needfornurse.wordpress.com/2010/03/15/11-nursing-pocket-guides/

AMICS/AMIGUES/PACIENTS I INFORMACIÓ PRIVILEGIADA

Segur que molts de vosaltres us hi heu trobat el aquesta situació, però a mi fa poc que m'ha tornat a passar i ho voldria reflectir ja que aquest cop m'ha tocat molt més de lo normal.

Ja quan venen amics/amigues a visitar-se al servei i els vols donar el millor servei que pots, i que no hi ha manera de que les coses et surtin be, et fa sentir fatal, però si ha més veus els resultats de proves o sents els comentaris dels metges sobre els diagnòstics que manegen encara es pitjor, sobre tot si saps que les coses no pinten massa be.

El que costa més encara de guardar i de no deixar que s'escapi es quan veus que a la pacient (l'amiga/amic) els comenten una part de la informació i l'altre part (que tu coneixes) no li comuniquen. Jo només espero que li donin un diagnostic per poder parlar-ne obertament de la malaltia o de les proves que fan per poder informar del poc que en se o poder ajudar-la a acceptar-ho.

Espero que la meva petita reflexió us ajudi. ;-)

EL PERQUÈ DEL BLOG

El blog neix una mica de la necessitat de reflexionar sobre el funcionament del servei d'urgències i de com treballem el personal que en formem part. En ocasions les reflexions faran referència a bones noticies i altres a males noticies. Si puc també donaré referencies, petits trucs per infermeria per ajudar en la seva tasca.