dissabte, 29 de gener del 2011

PRIMERA DESCONNECCIÓ

Aquesta setmana estic a la UCI i he visc la meva primera desconnecció d'una pacient, segur que molt de vosaltres ja heu viscut aquesta experiència.
Va ser una experiència que et fa créixer molt com a infermer, per la meva manera de ser em va costar molt no agafar-li la ma, acompanyar-la en el seu camí cap al “final de la vida”, tot i que la meva relació amb ella no era més enllà de ser la meva pacient aquell dia, era la meva pacient i una persona que tenia nom i que es mereixia tot el respecte en el final de la vida.
En la meva vida professional he tractat amb èxitus, però es la primera vegada que acompanyo a una persona en el seu transit. Simplement recordeu que sempre que deixem marxar a una pacient vostra, no la deixeu mai sola, perquè sempre tingui la companyia d'un altre ésser humà en el seu transit.

diumenge, 2 de gener del 2011

Començant el any, revisant el any

Segur que molts de vosaltres heu fet un repas de tots els pacients que han passat per les vostres mans.

Aquest any no em demaneu perquè però m'ha atacat molt fort una frase que em deia un dels metges en que hem treballat ma a ma, “esta viu gracies a tu”, i m'ha fet pensar amb tota la gent que passa per les meves mans cada dia i com influeix la meva presencia o la meva actitud en aquesta gent, o com moltes vegades sent un simple camiller si tens uns visió global de la situació des de lluny, pots aportar solucions o accelerar processos al anticipar els següents passos a realitzar en l'assistència del pacient.

La pròxima vegada que estigueu amb un pacient o retrobeu un pacient, recordeu si us trobeu satisfets del que feu o heu fet per aquella persona, o si esteu contents de poder tornar a veure aquell pacient que us va fer patir i corre en aquella ocasió.

un record a tots els pacients que han passat per les meves mans i que no veure més.