dijous, 1 de setembre del 2011

GESTIÓ DEL TEMPS D'INFERMERIA


Estic apunt d'acabar la diplomatura d'infermeria i em surten certs dilemes abans de poder exercir la professió en que havia posat una certa esperança i que havia creat un cert ideal.

Jo sempre havia vist la infermeria com una professió on estas al costat del pacient i que pots ajudar al pacient. Durant la carrera he anat veien que ens fan omplir un munt de papers que ens treuen temps per estar al costat del pacient; comentant amb companys de feina inclús em diuen que durant el torn hi ha pacients que no els arriben a veure ja que han de fer tantes tasques administratives, que si no tenen medicació endovenosa, no els veuen.

Moltes vegades dins la meva funció de camiller, em costa molt de no anar a parlar amb el pacient per entendre com es troba, o que nota, o com es sent; no voldria envair les competències de les meves companyes de feina i que es sentin malament amb mi.

Em fa plantejar si val la pena acabar la carrera o quedar-me com a camiller/auxiliar, per poder estar al costat del pacient, o el que haig de fer es buscar altres zones d'actuació com a infermer on el més important sigui el pacient i no pas la documentació que has d'omplir.

Si llegiu això i em voleu deixar alguna reflexió al respecte us ho agrairé, com veureu la podeu deixar com anònim.

dimarts, 9 d’agost del 2011

ENLLAÇ GUIA DE FÀRMACS PER MÒBILS

En aquesta ocasió us presento una font (crec que molt fiable) sobre medicació que es pot consultar (inclús guardar) en telèfons mòbils, per poder-los consultar en qualsevol moment.
Espero que us pugui ser útil a tots, tant a infermeria com a l'apartat medic.

dilluns, 23 de maig del 2011

TREBALLAR AL CARRER

No us espanteu, que encara som treballadors dins d'un hospital, clínica....

Fa casi una setmana que durant el dia internacional de la infermeria es van fer unes xerrades sobre col·lectius que treballen amb gent que viu al carrer o que treballen en professions discriminades i moltes vegades marginades. Us voldria fer un petit resum.

Hi ha molts fronts de treball en el carrer un dels col·lectius treballa intentant de donar sostre a la gent que després de sortir del hospital hauria d'anar a casa a fer la recuperació.
Un altre dels col·lectius treballa amb la gent que te alguna patologia psiquiàtrica greu i que no tenen cap vinculació amb algun centre assistencial. Aquest em va semblar que era un col·lectiu difícil de treballar, ja que moltes vegades poden presentar patologia dual o a causa de la no medicació difícil de crear un vincle amb el pacient.
El tercer col·lectiu va ser un col·lectiu que treballava entorn al món dels treballadors del sexe (dit d'una altre manera amb prostitutes), els donen educació i recursos sobre prevenció de malalties de transmissió sexual (MTS), els acompanyen al metge per fer controls de salut, o a la policia si cal fer cap denuncia de mal tracte... aquest ultim equip de treball han vist una bona resposta per part del col·lectiu sobre el que treballen ja que entre ells mateixos si hi ha cap cosa referencien el equip de treball com a unitat se suport davant dels problemes.

Com a reflexió final, us voldria deixar que moltes vegades si tenim un buit en que voldríem ajudar a la gent fora d'un hospital tenim molts llocs on anar a treballar, i que moltes vegades no fa falta anar a un altre país, només fa falta mirar al nostre voltant per veure que encara tenim molta gent per ajudar, a vegades només amb una ma i una orella.

dissabte, 29 de gener del 2011

PRIMERA DESCONNECCIÓ

Aquesta setmana estic a la UCI i he visc la meva primera desconnecció d'una pacient, segur que molt de vosaltres ja heu viscut aquesta experiència.
Va ser una experiència que et fa créixer molt com a infermer, per la meva manera de ser em va costar molt no agafar-li la ma, acompanyar-la en el seu camí cap al “final de la vida”, tot i que la meva relació amb ella no era més enllà de ser la meva pacient aquell dia, era la meva pacient i una persona que tenia nom i que es mereixia tot el respecte en el final de la vida.
En la meva vida professional he tractat amb èxitus, però es la primera vegada que acompanyo a una persona en el seu transit. Simplement recordeu que sempre que deixem marxar a una pacient vostra, no la deixeu mai sola, perquè sempre tingui la companyia d'un altre ésser humà en el seu transit.

diumenge, 2 de gener del 2011

Començant el any, revisant el any

Segur que molts de vosaltres heu fet un repas de tots els pacients que han passat per les vostres mans.

Aquest any no em demaneu perquè però m'ha atacat molt fort una frase que em deia un dels metges en que hem treballat ma a ma, “esta viu gracies a tu”, i m'ha fet pensar amb tota la gent que passa per les meves mans cada dia i com influeix la meva presencia o la meva actitud en aquesta gent, o com moltes vegades sent un simple camiller si tens uns visió global de la situació des de lluny, pots aportar solucions o accelerar processos al anticipar els següents passos a realitzar en l'assistència del pacient.

La pròxima vegada que estigueu amb un pacient o retrobeu un pacient, recordeu si us trobeu satisfets del que feu o heu fet per aquella persona, o si esteu contents de poder tornar a veure aquell pacient que us va fer patir i corre en aquella ocasió.

un record a tots els pacients que han passat per les meves mans i que no veure més.