Estic apunt d'acabar la diplomatura d'infermeria i em surten certs dilemes abans de poder exercir la professió en que havia posat una certa esperança i que havia creat un cert ideal.
Jo sempre havia vist la infermeria com una professió on estas al costat del pacient i que pots ajudar al pacient. Durant la carrera he anat veien que ens fan omplir un munt de papers que ens treuen temps per estar al costat del pacient; comentant amb companys de feina inclús em diuen que durant el torn hi ha pacients que no els arriben a veure ja que han de fer tantes tasques administratives, que si no tenen medicació endovenosa, no els veuen.
Moltes vegades dins la meva funció de camiller, em costa molt de no anar a parlar amb el pacient per entendre com es troba, o que nota, o com es sent; no voldria envair les competències de les meves companyes de feina i que es sentin malament amb mi.
Em fa plantejar si val la pena acabar la carrera o quedar-me com a camiller/auxiliar, per poder estar al costat del pacient, o el que haig de fer es buscar altres zones d'actuació com a infermer on el més important sigui el pacient i no pas la documentació que has d'omplir.
Si llegiu això i em voleu deixar alguna reflexió al respecte us ho agrairé, com veureu la podeu deixar com anònim.
