Aquesta setmana estic a la UCI i he visc la meva primera desconnecció d'una pacient, segur que molt de vosaltres ja heu viscut aquesta experiència.
Va ser una experiència que et fa créixer molt com a infermer, per la meva manera de ser em va costar molt no agafar-li la ma, acompanyar-la en el seu camí cap al “final de la vida”, tot i que la meva relació amb ella no era més enllà de ser la meva pacient aquell dia, era la meva pacient i una persona que tenia nom i que es mereixia tot el respecte en el final de la vida.
En la meva vida professional he tractat amb èxitus, però es la primera vegada que acompanyo a una persona en el seu transit. Simplement recordeu que sempre que deixem marxar a una pacient vostra, no la deixeu mai sola, perquè sempre tingui la companyia d'un altre ésser humà en el seu transit.
Crec que la mà li hauries d'haver agafat en el moment final com l'últim signe de contacte al final de la vida d'aquesta persona.
ResponElimina